Al febrer de 1955, uns jovenots amb ganes de llibertat, fundaren el CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ botant-li foc a una espelma, il·luminant la fosca de la nit, i alliberant l’espai de l’obscuritat imposada. Capitombats pel professor Francesc Esteve i, amb la inestimable ajuda de gent il·lustrada de camada intel·lectual Castellonera, crearen l’entitat laica i apolítica, profundament cultural, excursionista i ecologista, separada de l’oficialitat.
Obriren camí, amb la creació d’una entitat esportivament muntanyenca, culturalment nacionalista i naturalment ecologista. A semblança de les entitats nascudes arran de la Renaixença, començaren a caminar per conèixer i reivindicar les nostres terres, la nostra cultura i dins d’ella el nostre idioma català. El mestre Carles Salvador, deia que cercar els camins i seguir-los, conèixer els indrets als quals ens porten, és fer pàtria, ser patriota és ser excursionista. Milers de castellonencs han passat pel CEC. Des de sempre pertànyer al CEC participar en les seues activitats excursionistes, culturals o reivindicatives, ha estat mantenir un continu flux de compartir, idees, opinions, històries, delers, o problemes. Persones que recorrent les muntanyes, les planes, els boscos i els erms, tenen temps per a què l’anima gaudi de l’esplendor de la natura, la lluminositat del dia o la serenitat de la tardor, de la companyia i de la soledat.
El CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ, durant més de quaranta anys fou l’única entitat independent, excursionista i cultural de Castelló i de les seves comarques.
Una entitat al rebuf de la qual es crearen molts dels centres excursionistes de la província.
Des de l’inici, mamprengueren tasques d’aprenentatge i conservació de la nostra llengua, cultura i natura.
Vam reivindicar les senderes que al llarg del temps crearen els nostres avantpassats i les expressions lingüístiques en les quals els seus hàbitats es comunicaven.
Des d’aleshores, al CEC es gaudeix de la llibertat que dona el fet de caminar, pujar a les muntanyes, baixar a les coves, on la gent deia que eren boques de l’infern, per trobar les petjades dels pobladors primigenis.
I vam germinar la voluntat de ser capdavanters demostrada al llarg de setanta anys.
Culturalment: iniciarem els primers cursets de valencià. Del seu ensenyament s’encarregaren persones il·lustrades del caire del professor Vicent Pitarch.
Als anys 71/72, vam muntar les primeres paradetes de llibres en la festa de Sant Jordi.
Hem donat testimoni de què el català del sud és la llengua materna del País Valencià.
Durant més de vint anys vàrem participar en la renovació anual de la Flama per la Llengua, l’anomenada Flama del Canigó, fent brollar llums a les muntanyes dels voltants de Castelló: la Magdalena, la Seda, el Tossal de Ribalta, la Raca, el coll de la Garrofera o el Tossal Gros.
Programaren els primers concerts d’autors de Castelló, valencians o catalans com ara Raimon, Fèlix Estop, Marian Alberó, Pau Riba, Francesc Pi de la Serra.
Establirem el primer premi de poesia de muntanya Miquel Peris Segarra.
Des de 1958 hem publicat la revista L’Estel.
També hem publicat llibres de senderisme i escalada:
I com no, cal assenyalar els Aplecs Excursionistes per la Llengua.
Des de 1959, en el dia senyalat comença la caminada de dos dies des de Castelló a Sant Joan de Penyagolosa.
En anys passats es pujava al cim, excursió que va néixer en 1959 al pujar una imatge de la Verge de Lledó al cim.
El 1961, els socis del CEC Ferran Guallart i Josep Lluís Viciano varen escalar per primera vegada el Penyagolosa, obrint la via Directa en la cara sud del cim.
L’any 1991, vàrem començar el cinema de muntanya.
El 1991, crearem la prova esportiva de la pujada a Sant Joan de Penyagolosa en catorze hores, prova que mantinguérem fins al 2003.
Des de 1955, centenars d’excursions de caràcter cultural i esportiu, arreu del món i per tot el País Valencià, han portat els amics a gaudir de llocs vedats al turisme massiu i a conèixer indrets amagats, eixos on s’aplega per senderes estretes, que són els millors.
Al Centre, sempre s’ha treballat amb la convicció de què la unió fa la força, no necessàriament una unió física, sinó aglutinadora d’esdeveniments que podien beneficiar l’associacionisme de col·laboració.
Hem procurat i vist amb orgull com a Castelló i altres pobles del nostre voltant, brollaven entitats excursionistes a partir del deler de gent que varen començar a caminar amb nosaltres.
I en els grans esdeveniments com el cinema de muntanya i la pujada a peu en 14 hores, convidàrem altres entitats a col·laborar.
El CENTRE EXCURSIONISTA ha estat prenyat de continuïtats i fidelitats.
Ser soci del CENTRE és una comunió de sentiments, una simbologia invisible que ens fa inseparables per sempre.
L’espelma del CEC sempre ha estat encesa, ha il·luminat idees i ha orientat derives.
ELS SOCIS han estat el nostre patrimoni més apreciat. Uns estimen la natura, volen conèixer-la i tindre cura d’ella.
D’altres els interessa la cultura en totes les seues facetes. Tots participen en la pràctica esportiva i en les múltiples activitats que s’organitzen, sentint la necessitat individual de pertànyer a un grup.
Totes les iniciatives del CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ—activitats excursionistes, culturals i socials—sols han estat possibles gràcies als socis.
Ells són els promotors, executors i mantenidors de tot allò que al llarg dels seus setanta anys de vida s’ha anat creant dins del CEC: muntanya, espeleologia, escalada, promoció cultural, creació literària, promoció d’esdeveniments, etc.
El CEC ha portat a generacions de persones a l’aventura del coneixement, a eixa sensació de trobar-se en el país de les meravelles desconegudes.
Castellonencs de la Plana, dels voltants o de més enllà, quasi arribant als límits amb altres indrets, han conegut gràcies al CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ la muntanya.
Han aprés a estar en ella, conèixer els entorns, saber que existien llocs i històries amagades.
Pujar altes muntanyes arreu del món.
Com diu la cançó de Joan Manuel Serrat:
«Junts hem fet molts camins i obert moltes senderes. Quan caminem, cavalquem a lloms de mula vella. I no coneixem la pressa ni encara els dies de festa. On hi ha vi, bevem vi; on no hi ha vi, aigua fresca.»
Així és la nostra història, així és el nostre present.
Ens pots trobar a: